CONCLUSIÓ

Aquest blog ha estat un llarg procés que ha durat tot el semestre, i que ens ha ajudat a indagar en un tema en concret i alhora extrapolar en temes relacionats.

El projecte ens ha aportat un nou ventall de coneixements que pensàvem que teníem clars i que gràcies a treballar-los en el blog ens hem pogut adonar que en molts estàvem equivocats. També ens hem endut sorpreses provocades per aquests nou aprenentatges, com per exemple el capoll de les nostres erugues o en com són per dins, i alhora decepcions, perquè la manca d'aquests sabers ha costat la vida de quatre erugues.

El blog ens ha semblat una metodologia molt interessant per a treballar un tema, ja que permet plasmar tot el procés d'indagació i seguir avançant tenint en compte els dubtes i els coneixements obtinguts.

A més, el fet de seguir un ésser viu observable, en el nostre cas les erugues, en permetia generar dubtes i formular hipòtesis a partir de la pròpia experiència.

Per exemple, el fet d'observar que cada cop que ens "desapareixien" les erugues, ens "apareixia" un cotó negre de les flors, ens va fer arribar a la conclusió que potser aquell cotó no sortia de les pròpies flors sinó de les erugues. I efectivament o vam poder comprovar observant aquell cotó, i veien que dins d'aquests hi havia una erugua intentant fer la metamorfosi.

Ens ha semblat un projecte molt significatiu i completament aplicable com a metodologia en les escoles, ja que el fet de poder escriure cada part del procés d'indagació en un bloc, facilita molt més el poder-lo consultar i observar els avanços que no pas en un full o en un dossier (ja que t'apareixen els títols de les entrades referents a cada part del procés en un índex ordenat per dates).

Així doncs, gràcies a aquest projecte hem pogut viure en primera persona la utilitat dels blogs i la significtivitat de poder indagar sobre un fet observable.

HI HA ALTRES ANIMALS QUE FACIN LA METAMORFOSI?

Com ja sabem, les erugues són larves de papallones i quan elles estan preparades es tanquen en un capoll i realitzen la metamorfosi per acabar el seu creixement.

Un cop vam conèixer aquesta forma de desenvolupament que realitzen les erugues, ens hem fet una pregunta que ens ha semblat interessant: hi ha altres éssers que  facin la metamorfosi?

Després de discutir-ho vam pensar que l'evolució de les granotes també podria ser una metamorfosi, ja que quan surten de l'ou són capgrossos i han de passar per diferents canvis abans d'arribar a ser granotes.

Vam pensar que tot i que no construeixen un capoll, a diferència de les persones o d'altres animals que en néixer ja tenen totes les característiques bàsiques de la seva espècie, les granotes quan neixen són capgrossos i no s'assemblen en re a les granotes, els hi falten les potes i tenen cua.

Després de fer la recerca, vam trobar que efectivament molts amfibis també realitzen la metamorfosi entre ells les granotes.

Les diferències entre la metamorfosi de les granotes i la de les erugues són evidents.La de les granotes consisteix en preparar a l'organisme aquàtic, ja que ponen els ous a l'aigua i les cries neixen dins d'aquesta, per a una existència en el medi terrestre. És a dir, la larva de la granota presenta brànquies per a respirar sota l'aigua i cua i viu com si fos un peix i és herbívora.  En el primer canvi se'ls formen els pulmons i ja poden respirar fora de l'aigua, després els hi creien les potes del darrere, seguidament les del davant i finalment perden la cua. Al cap d'uns mesos ja poden sortir de l'aigua i fer vida de granota. Quan els capgrossos s'han transformat en granotes ja no són herbívores sinó que mengen petits insectes, cucs, aranyes o centpeus.

Per tant, la metamorfosi de les granotes,a  diferència de la de les erugues és externa, és a dir que fan la transformació fora d'un capoll.

Cicle vital de les granotes

També ens va sorprendre que la fecundació de les granotes és externa, és a dir que es realitza fora del cos de la femella.

La femella deixar anar els òvuls dins l'aigua i el mascle espargeix els seus espermatozous sobre d'aquests.

Ens va sorprendre perquè no ens esperàvem que les granotes tinguessin aquest tipus de reproducció, ja que pensàvem que la femella deixava anar els ous en l'aigua un cop ja estaven fecundats.

LA METAMORFOSI

La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte, en el nostre cas l'eruga, passa pels diferents estadis del seu desenvolupament. 

No només hi ha canvis de grandària i un augment del nombre de cèl·lules sinó que hi ha canvis de diferenciació cel·lular. Generalment està acompanyada de canvis en hàbitat i comportament també.

L'ou és el lloc on es desenvolupa l'eruga. La vida de l'embrió està protegida per una closca que conté substàncies nutritives. La capa més externa de l'ou és rígida amb un orifici central que és per on respira l'embrió. 
Aproximadament entre dues o tres setmanes l'eruga trenca la closca de l'ou per sortir a l'exterior. La trenca menjant-se-la!

El segon estadi del desenvolupament és l'eruga. S'alimenten molt i creixen molt ràpidament. 

La crisàlide depèn del tipus d'eruga que sigui. Algunes pengen de les branques, d'altres mitjançant la seda queden subjectes en algunes superfícies, etc. Al cap d'un temps, el cos de l'eruga s'encongeix, i forma la crisàlide, que és tova al principi però després més rígida. Aquesta, normalment són de color marró o verda, tot i que solen tenir més colors estriats.

La crisàlide és incapaç de desplaçar-se i es troba en un estat de repòs on només poden moure els segments abdominals si les toquem, com a reacció defensiva.  Després d'un temps on l'eruga ja ha fet tota la transformació arriben a l'última etapa, la papallona.

Abans de néixer la papallona, la cutícula s'aprima i es pot observar les ales de la papallona dins la crisàlide, ja queda poc perquè surti. La papallona neix trencant la crisàlide per la zona del cap i surt amb esforç havent d'esperar unes hores fins que agafi la rigidesa que necessita per començar el vol.

VIDEO DELS PASSOS DE LA METAMORFOSI

1. Quan surt de l'ou

2. Es converteix en crisàlida

3. Es transforma en papallona

COM QUE ÉS EL CICLE VITAL D'UNA ERUGA

Partint que ja sabem que una eruga és una larva i que arribarà a insecte després de fer la metamorfosi, creiem que el cicle vital d'una eruga comença amb un ou, del qual neix la larva (una eruga).

Seguidament l'eruga fa un capoll i es transforma en papallona, i aquesta es reprodueix (de manera sexual) amb una altra. La femella pon els ous dels quals tornaran a sortir erugues i tornarà a començar el cicle.

En un principi ens vam qüestionar si les erugues es podien reproduir o no. Després d'indagar però vam saber que aquestes eren larves i, per tant no es podien reproduir, ja que estaven en un estadi molt tendre (com un bebé).

Ens hem informat una mica més i exactament e que pensàvem no està tant junt de la realitat:

Les papallones es reprodueixen quan són adultes. 

La femella i el mascle uneixen els seus abdòmens, cua amb cua, i s'aparien mirant en adreces oposades. Els òrgans que produeixen l'esperma del mascle estan dins del seu abdomen. Quan comença a apariar-se, els òrgans de reproducció que estan al final del seu abdomen s'obren i prenen l'abdomen de la femella. Llavors el penis del mascle penetra a la femella i diposita la seva esperma en un petit sac de l'abdomen d'ella. Així fertilitza els ous. 

CONCLUSIONS DEL QUE HA PASSAT AMB L'ÚLTIMA ERUGA

Hem extret moltes conclusions a partir del que vam veure ahir. 

En primer lloc, ja sabem que allò negre no era podrit dels clavells i dels excrements sinó que era una filera que produïa l'eruga per a fer el seu capoll.

En segon lloc, vam pensar en les altres erugues que ens havien "desaparegut" no ho havien fet realment sinó que també estaven en procés de transformació. Quan netejàvem el terrari ho fèiem perquè vèiem molts excrements i a més aquesta espècie de cotó negre que no ens semblava en absolut una crisàlide. Llavors ho llençàvem per tal de netejar-lo. 

En tercer lloc, teníem la idea que les erugues formaven una espècie de capoll per fer-se crisàlide, i ens imaginàvem aquest capoll d'un tamany no més gran que un dit i ben arrodonit (tal com es pot veure a la imatge). Per això, el primer que vam pensar en veure la filera negra produïda per l'eruga, és que era podrit dels clavells. 

El fet que ens imaginéssim el capoll d'aquesta manera era perquè cadascun de nosaltres havia viscut l'experiència de tenir cucs de seda, i els capolls dels cucs de seda són petits i groguencs, com si envoltessin l'eruga.

Les nostres erugues en canvi, feien molt cotó de color negre al voltant de la flor, i es transformaven en crisàlide dins la seva flor, el clavell.

capoll del cuc de seda

capoll de les erugues del clavell

HA TORNAT A "DESAPARÈIXER" LA ÚNICA QUE ENS QUEDAVA

Ens ha tornat a desaparèixer l'última eruga!

Aquest cop també hem trobat la llauna plena d'un filament negre que feia una mica de fàstig i que ens pensàvem que era el podriment de les flors.

Aquest cop però, hem decidit indagar en aquest filament negre, ja que trobem molt estrany que les erugues ens hi desapareguin.

Hi havia exactament el mateix cotó que ja ens havia aparegut anteriorment. Continuàvem pensant que era podrit dels clavells, excrements, etc. A més, l4'eruga no es veia per enlloc.

Així és com ens vam trobar el terrari:

A partir d'aquí, vam pensar que havíem de netejar el terrari i veure com està l'eruga. Vam aixecar tots els clavells i l'eruga no hi era. No paràvem de pensar:

• És impossible que ens desaparegui l'eruga!
• Haurà mort i haurà perdut l'essència del seu cos, és a dir, s'haurà consumit i no som capaços de veure-la amb tant cotó, excrements, etc.?
• El cotó no el farà per transformar-se en crisàlide?
• Potser no és podrit de les plantes sinó que és l'eruga qui fabrica aquesta espècie de cotó...

Vam començar a mirar clavell per clavell, alguna pista hauríem de trobar de l'eruga. Era impossible que desaparegués. De cop i volta vam observar una cosa que ens va semblar una ... CRISÀLIDE!! No ens ho creiem, potser ja no pot acabar de fer la transformació per haver-la tocat. 

Això és el que vam veure:

Tal com es pot veure a la imatge, l'eruga estava en el procés de canvi a papallona. La vam tornar a ficar ràpidament al terrari sense netejar res més, amb molta sort potser sortiria una papallona. Esperarem...

COM S'ALIMENTEN REALMENT LES ERUGUES?

Hem sabut que les nostres erugues són les anomenades monofàgiques, ja que només s'alimenten d'un tipus de planta (les nostres concretament de clavells).

Aquests éssers són mastegadors, és a dir, masteguen el seu aliment amb unes mandíbules situades al cap. Després de la metamorfosi però la papallona es transforma en xucladora (xucla el seu aliment).

Hem llegit, a més, que aquests éssers tenen el ritme de creixement més alt de tots els animals! Una de les seves característiques que els permet menjar tant és un estómac especialitzat que els pot dur a terme una digestió molt ràpida. Aquest mecanisme no es troba en cap vertebrat! 

Aquesta característica única els permet defensar-se dels depredadors, ja que quan un animals se'n menja una, queda tan saciat que no desitja menjar-ne cap més. 

En realitat d'això ja ens havíem adonat, ja que en tres dies va crèixer més d'un centímetre!

COM MENGEN LES NOSTRES ERUGUES?

Sobre l'alimentació, ens hem adonat que tan sols menja clavells.

Ho hem comprovat posant-li altres tipus de fulles a part de clavells, com enciam, margarides, etc. però les úniques que mostraven senyals d'haver estat rossegades eren els clavells.

Les plantes que són menjades per aquests éssers mostren símbols d'haver estat rossegades. Com si l'animal que se les mengés tingués dents.

Per comprovar si les erugues tenen dents l'hem observat menjant, i no sembla que en tingui o, si les té son molt petites.

Finalment hem arribat a la conclusió que potser no tenen dents, però tenen l'estructura de la boca molt dura i això els permet tallar la fulla com si tinguessin dents

A més, hem comprovat que mengen molt depressa i, que com a conseqüència, augmenten el seu tamany molt ràpid!

DESAPARÈIXEN LES ERUGUES!!

Avui hem arribat a classe emocionats per veure com estan les nostres erugues. En obrir el vidre que fa de tapa en el nostre "terrari" ens hem adonat de què només hi havia una eruga. On estan les altres erugues? Han desaparegut? Com és possible que hagin sortit del recipient...?

Hem netejat tot el terrari perquè estava ple d'excrements i d'una espècie de cotó negre que hem pensat que era podrit dels clavells.

El que hem fet, amb l'ajuda de la mestra, és posar-li un recipient molt més gran i tapar-lo tenint la seguretat que no sortirà per cap lloc.

Com que només ens queda una hem aprofitat per pesar-la i mesurar-la. De moment és la única que podem observar. Intentarem trobar alguna més durant el període de pràctiques per tenir-ne més.

A més hem decidit anomenar l'erguda "sobrervivent", ja que de quatre erugues que teniem, aquesta és la única que en queda.

A continuació posarem un petit vídeo que hem gravat on es veu força bé com és i sobre tot com es desplaça:

COM RESPIREN REALMENT ?

Després d'informar-nos sobre la seva respiració, vam saber que, aquesta funció no la fan per la boca sinó que la fan a través d'uns petits orificis que tenen al llarg del tòrax i de l'abdomen. L'aire entra dins d'uns petits tubets pel costat del tòrax i l'abdomen. Aquests tubets formen una xarxa traqueal dins del cos.

La imatge mostra la respiració traqueal des d'un insecte (Salta Martí) però és totalment comparable a la de l'eruga.

És a dir, tots i cadascun de nosaltres estàvem equivocats en quant a la respiració d'aquests éssers: no tenen una respiració pulmonar ni a través de porus, sinó que tenen una respiració traqueal.

COM ENS PENSEM QUE RESPIREN?

A l'observar que cap dels membres del grup coincidia alhora d'explicar la respiració de les erugues, hem optat per explicar-nos cadascú la seva hipòtesi sobre com respiren aquests éssers:

Adriana

Després de dibuixar l'eruga i observar-la, he pensat que podrien respirar a través de porus. És a dir, l'oxigen entraria per uns petits orificis que tindrien al llarg del seu cos i aniria directament als òrgans de l'interior de l'animal.

Nosaltres, els éssers humans, respirem a través de l'aparell respiratori. L'oxigen ens entra pel nas i per la boca i en els pulmons intercanviem l'oxigen per diòxid de carboni. El diòxid de carboni es queda en els pulmons i és expulsat durant l'expiració i l'oxigen és transportat per la sang per tot el cos.

Tampoc crec que les erugues tinguin pulmons, primer de tot pel seu tamany (no m'imagino un ésser tant minúscul amb pulmons). 

A més una eruga és una larva d'un insecte, i els insectes no respiren a través de pulmons, els insectes tenen una respiració traqueal. Tot i que els insectes respiren a través de tràquees, vaig pensar que les erugues respirarien a través de la pell i un cop es transformessin canviaria la seva forma de respirar.

Així doncs, en observar la seva pell vaig pensar de seguida en una respiració cutània, és a dir a través de la pell. M'imaginava que l'oxigen entraria per porus de la seva pell i aquesta entraria directament als vasos sanguinis transportant l'oxigen a totes les parts del cos.

Em vaig imaginar que les erugues podrien respirar així degut a la seva petita grandària. Ja que al ser tan petites no els hi cap un aparell respiratori per enviar l'oxigen a totes les parts del cos. A més, sabia que els cucs de terra tenien aquesta respiració, i ho vaig relacionar.

Finalment però, em vaig informar i vaig saber que per fer aquesta respiració és necessari que l'animal sigui aquàtic o tingui un alt nivell d'humitat al cos, ja que en aquesta l'oxígen s'agafa de l'aigua i no de l'aire, per això es pot fer l'intercanvi de gasos en la dermis: l'oxigen entra dins el cos i el diòxid de carboni es queda fora.

Aquest tipus de respiració es fa en les granotes o en es cucs de terra. 

respiració cutània

IRENE
Abans d'informar-me de com era la respiració de les erugues, i tal com la vaig dibuixar, pensava que les erugues respiraven mitjançant uns petits pulmons. Per què no? Per què si tenen tubets per on traspassa la sang no podien tenir uns altres per respirar? Com entrarà sinó l'oxigen? Són preguntes que em feia per arribar a la resposta de la pregunta "com respiren les erugues?".

Sincerament no havia caigut en què potser tenien una respiració cutània i l'oxigen entrava mitjançant la pell.

Després d'haver-ne llegit per saber com respiraven i sortir de dubtes, ja que no tots tres teníem clar per on respiraven, em vaig sorprendre en veure que respiraven mitjançant la pell. Tot i que, després de pensar, ho vaig trobar lògic.

Em vaig imaginar que les erugues potser respiraven mitjançant pulmons perquè és amb el que respirem nosaltres. Vaig pensar que era impossible que respiressin per branquees, per exemple. Llavors el primer que hem va venir al cap després de rumiar era la respiració mitjançant els pulmons.

Un cop em vaig informar, vaig observar l'eruga i és veritat que té uns porets pronunciats, deu ser per allà per on respiren, intercanvien l'oxigen, etc.

A la següent imatge es pot veure exactament els puntets que serien els porus que utilitzen les erugues per a què l'oxigen entri.

DANI

Alhora de pensar com poden respirar les erugues, el primer que vaig pensar és que les erugues respiren per la boca, com la resta d'insectes que podem trobar. 

Després d'informar-me i veure que les eruques són els únics insectes que no respiren per la boca, vaig pensar quines altres possibilitats de respiració podien tenir les erugues com:

- respiració pulmonar.

- respiració cutània.

Després de descartar la respiració per la boca, vaig pensar que les erugues podien fer una respiració pulmonar que facilites la respiració d'aquests insectes. Una vegada descartada aquesta opció pulmonar per no ser viable en aquest tipus d'insectes per les seves dimensions,  vaig agafar la segona opció: la respiració cutània, ja que aquesta sí que podria realizar-se a travès de la pell. 

Després de veure les característiques necessàries per poder tenir aquesta respiració , vaig descartar-la, ja que les erugues no són ni un animal aquàic ni tenen un gran quantitat d'humitat.

Després de pensar totes aquestes opcions de respiració per les erugues vaig buscar quin era la seva respiració, veient que respiren a travès de sèries de petits orificis presents al llarg del tòrax i abdomen. A l'interior del cos es forma una xarxa de tubs respiratoris que subminsitran l'oxigen a les cèl·lules.

TRASLLADEM LES ERUGUES

Ara que ens em informat i sabem una mica més sobre les erugues, decidim traslladar-les a un recinte més ampli i semblant al seu hàbitat (explicat a l'entrada següent) ens vam adonar que una de les erugues s'ha menjat tot el clavell ha crescut molt més que les altres. Veiem que inclòs ha doblat el seu tamany!

També observem unes petites boles transparents però acolorides amb tons grocs o vermells per tot el terra del bol de vidre, creiem que són els excrements.

Després de veure els excrements i on les vam trobar, ens preguntem de què s'alimenten, és a dir, si només s'alimenten de flors de clavell (ens les vam trobar dins el bulb del clavell) o si es poden alimentar d'altres flors i/o fulles.

Per comprovar-ho els anirem posant fulles de clavells barrejades amb altres fulles i flors, segons les que es mengin i les que deixin sabrem el tipus de planta que mengen.

CARACTERÍSTIQUES DE LES ERUGUES

Una eruga és una larva d'un insecte. És a dir, ho podríem compara a un "bebé" insecte. L'eruga que observem nosaltres és concretament l'anomenada Totrix o eruga del clavell. 

Vam estar comparant fotografíes d'erugues i buscant informació d'aquesta per comparar les nostres primeres hipòtesis i, una de la informació que ens va sorpendre més va ser que no tenen dos ulls, sinó sis minúsculs.
Per tant, altre cop pensàvem erròniament: en quan a els ulls de les erugues, no en tenen dos sinó sis!

La reproducció és sexual amb fecundació interna i de l’ou en surt una larva que experimenta una metamorfosi, amb un canvi de forma fins arribar a ser adult.

En aquest cas tampoc ens havíem equivocat, ja que tots els membres del grup afirmavem que les erugues duien a terme una reproducció sexual on s'hi necessitava un masce i una femella.

COM SÓN LES ERUGUES, DE QUÈ ESTAN FORMADES?

L'eruga està formada per un cos llarg, tou i amb moltes potes. Aproximadament arriben fins a 4 cm de llargada. Segons el tipus d'eruga tenen colors diferents, a més, canvien de colors unes 4 o 5 cinc vegades. Les erugues que hem investigat han sigut totes de color verd, tot i que al principi eren marrons.

Les erugues tenen el cos dividit en només tres parts :

• Cap, on es situen els ulls i les mandíbules.
• Tòrax amb 3 parells de potes. Aquestes són usualment anomenàdes les potes "autèntiques" ja que són les utilitzades per l'alimentació.

Abdomen segmentat en 11 segments. Algun d’ells conté l’organ reproductor. A més és on es situen les altres quatre potes "falses", s'anomenen així perquè només són utilitzades per ajudar a desplaçar-se i fixar-se a la superfície.

L'INTERIOR DE L'ERUGA

Com podem veure a la imatge, té una morfologia interior molt senzilla. Està formada per cinc elements principalment. Tant el sistema circulatori com el sistema nerviós i digestiu estan situats des de la boca fins al final del cos. L'únic que es diferencia de les erugues són els òrgans sexuals, en el cas del mascle té l'òrgan situat aproximadament al mig del cos. Per últim és important parlar-ne de l'embolcall quitinòs que serveix per cobrir-se i a més formar la crisàlide a l'hora de fer la metamorfosis.

COM ENS IMAGINEM QUE SÓN LES ERUGUES?

Abans de començar a observar les erugues, pensem que seria interessant fer una reflexió de com ens imaginem que son, tant per dins com per fora, per saber els nostres coneixements previs i poder comparar-los amb els coneixements finals:

COM ENS IMAGINEM QUE SÓN PER FORA?

Adriana

Jo m'imagino el cos de l'eruga com un "fideu" curt i tou amb alguna espècie de pèls per la superfície de la pell. El color de la pell varia segons el tipus d'eruga i la grandària penso que també.

Crec que el seu cos està format per un cap amb dos ulls petits al costat i una boca, seguit d'un cos allargat irregular (no me'l imagino llis com el cos d'una serp sinó amb petites perturvacions) i al final del cos una última part on aquest és torna més prim i on està situat l'orifici per on surten els excrements.

Al llarg del seu cos es troben unes potes que la permeten desplaçar-se, les potes del radere el cap però són més grans i l'ajuden a alimentar-se.

Irene

Imagino que les erugues són allargades, toves i amb molts pèls. El color de la pell és ataronjat obscur, és a dir, amb un toc negre. Els pèls que té crec que les identifica moltíssim. De fet, tinc un concepte negatiu sobre les erugues, sempre he escoltat dir que no les toqués perquè són verinosa, suposo que si ho són és pels pèls que té.

També crec que té moltes potes, un nas i boca per on respiren i dos ulls, com nosaltres. És difícil dibuixar-la però intentaré fer-ho el millor possible.

Daniel

Crec que una eruga és de color vermellosa i verda a la vegada. El tamany aproximat m’ imagino que és d’ entre 7-10 centímetres. Penso que és tova, esponjosa i rodona. Té diverses potetes per poder-se desplaçar per allà on vulgui, amb lentitud per això.

Diria que té dos ulls, com nosaltres, una boca i un nas que és per on respira.

COM ENS LA IMAGINEM PER DINS?

Adriana

Per saber com son i com funcionen per dins, parteixo de les funcions vitals que crec que fan: respirar, reproduir-se, menjar i moure's.

En el dibuix podem veure com apareixen l'aparell reproductor, el nerviós, el digestiu i el circulatori.

No apareix l'aparell respiratori perquè crec que respiren a través de petits poros de la pell, el que se'n diu una respiració porosa. Tampoc veiem l'aparell locomotor, ja que crec que les erugues no tenen músculs i molt menys ossos.

Irene

Pel que fa a l'interior de l’eruga, si he trobat difícil dibuixar-la per fora imagineu-vos per dins. Crec que està formada principalment per tres elements. Un sistema respiratori, com uns petits pulmons. Un sistema més aviat digestiu, que exactament no sé si li podríem dir sistema perquè imagino que només tindrà com un tubet amb un “estómac” on fa la digestió. I per últim un sistema circulatori que va d’un extrem a un altre.

Daniel

L'interior de l'eruga crec que és molt simple, amb un petit tub per on passa l'oxigen (que li podríem dir sistema respiratori), un altre filament que es on duu a terme la digestió el qual va des de la boca fins l'esfínter i un tercer tub que transporta la sang.

TROBEM UNS INQUILINS MOLT INTERESSANTS EN ELS CLAVELLS

El dia 16 de Octubre durant una classe d'experimentals on treballaven amb clavells, ens vam adonar que dins dels bulbs dels clavells hi vivien uns petits cuquets. 

Com que des de la universitat ens van demanar de fer un projecte sobre el seguiment d'un ésser viu, ens va semblar interessant aprofitar aquestes eruguetes.

Primer de tot, ens vam fixar en el medi en que vivien, aquestes concretament provenien d'uns clavells de floristeria i com que encara no sabíem gaire cosa d'aquests éssers, els vam posar en varis pots de vindre amb les seves respectives flors.

Una vegada els vam tenir col·locats en els pots, ens vam proposar buscar més informació sobre les erugues i intentar reproduir el seu medi natural a l'aula d'experimentals.

INTRODUCCIÓ - CUIDEM ERUGUETES!!

Nosaltres som el grup 5B format per l'Adriana Llobera, la Irene Moya i el Daniel Pelàez. Estem estudiant 3r d'Educació Primària i aquest blog parteix de l'assignatura de didàctica de les ciències experimentals.

Tenim moltes ganes de començar amb aquesta observació sobre la vida d'una eruga, la seva tranformació a papallona, què és el que mengen, amb quina mesura creixen, de què estan formades, com són físicament, etc.

Esperem fer-nos moltes preguntes i sobretot trobar-ne una resposta. 
Seguir la vida d'un animal és molt interessant, aj que permet observar en primera persona els seus canvis i els seus comportament, tot i que també comporta una responsabilitat per part nostra, ja què és un ésser viu i hauriem de permetre que pugui satisfer les seves necessitats. 

Esperem que us agradi tot el que anirem penjant!!

GRUP 5B