CONCLUSIÓ

Aquest blog ha estat un llarg procés que ha durat tot el semestre, i que ens ha ajudat a indagar en un tema en concret i alhora extrapolar en temes relacionats.

El projecte ens ha aportat un nou ventall de coneixements que pensàvem que teníem clars i que gràcies a treballar-los en el blog ens hem pogut adonar que en molts estàvem equivocats. També ens hem endut sorpreses provocades per aquests nou aprenentatges, com per exemple el capoll de les nostres erugues o en com són per dins, i alhora decepcions, perquè la manca d'aquests sabers ha costat la vida de quatre erugues.

El blog ens ha semblat una metodologia molt interessant per a treballar un tema, ja que permet plasmar tot el procés d'indagació i seguir avançant tenint en compte els dubtes i els coneixements obtinguts.

A més, el fet de seguir un ésser viu observable, en el nostre cas les erugues, en permetia generar dubtes i formular hipòtesis a partir de la pròpia experiència.

Per exemple, el fet d'observar que cada cop que ens "desapareixien" les erugues, ens "apareixia" un cotó negre de les flors, ens va fer arribar a la conclusió que potser aquell cotó no sortia de les pròpies flors sinó de les erugues. I efectivament o vam poder comprovar observant aquell cotó, i veien que dins d'aquests hi havia una erugua intentant fer la metamorfosi.

Ens ha semblat un projecte molt significatiu i completament aplicable com a metodologia en les escoles, ja que el fet de poder escriure cada part del procés d'indagació en un bloc, facilita molt més el poder-lo consultar i observar els avanços que no pas en un full o en un dossier (ja que t'apareixen els títols de les entrades referents a cada part del procés en un índex ordenat per dates).

Així doncs, gràcies a aquest projecte hem pogut viure en primera persona la utilitat dels blogs i la significtivitat de poder indagar sobre un fet observable.

HI HA ALTRES ANIMALS QUE FACIN LA METAMORFOSI?

Com ja sabem, les erugues són larves de papallones i quan elles estan preparades es tanquen en un capoll i realitzen la metamorfosi per acabar el seu creixement.

Un cop vam conèixer aquesta forma de desenvolupament que realitzen les erugues, ens hem fet una pregunta que ens ha semblat interessant: hi ha altres éssers que  facin la metamorfosi?

Després de discutir-ho vam pensar que l'evolució de les granotes també podria ser una metamorfosi, ja que quan surten de l'ou són capgrossos i han de passar per diferents canvis abans d'arribar a ser granotes.

Vam pensar que tot i que no construeixen un capoll, a diferència de les persones o d'altres animals que en néixer ja tenen totes les característiques bàsiques de la seva espècie, les granotes quan neixen són capgrossos i no s'assemblen en re a les granotes, els hi falten les potes i tenen cua.

Després de fer la recerca, vam trobar que efectivament molts amfibis també realitzen la metamorfosi entre ells les granotes.

Les diferències entre la metamorfosi de les granotes i la de les erugues són evidents.La de les granotes consisteix en preparar a l'organisme aquàtic, ja que ponen els ous a l'aigua i les cries neixen dins d'aquesta, per a una existència en el medi terrestre. És a dir, la larva de la granota presenta brànquies per a respirar sota l'aigua i cua i viu com si fos un peix i és herbívora.  En el primer canvi se'ls formen els pulmons i ja poden respirar fora de l'aigua, després els hi creien les potes del darrere, seguidament les del davant i finalment perden la cua. Al cap d'uns mesos ja poden sortir de l'aigua i fer vida de granota. Quan els capgrossos s'han transformat en granotes ja no són herbívores sinó que mengen petits insectes, cucs, aranyes o centpeus.

Per tant, la metamorfosi de les granotes,a  diferència de la de les erugues és externa, és a dir que fan la transformació fora d'un capoll.

Cicle vital de les granotes

També ens va sorprendre que la fecundació de les granotes és externa, és a dir que es realitza fora del cos de la femella.

La femella deixar anar els òvuls dins l'aigua i el mascle espargeix els seus espermatozous sobre d'aquests.

Ens va sorprendre perquè no ens esperàvem que les granotes tinguessin aquest tipus de reproducció, ja que pensàvem que la femella deixava anar els ous en l'aigua un cop ja estaven fecundats.

LA METAMORFOSI

La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte, en el nostre cas l'eruga, passa pels diferents estadis del seu desenvolupament. 

No només hi ha canvis de grandària i un augment del nombre de cèl·lules sinó que hi ha canvis de diferenciació cel·lular. Generalment està acompanyada de canvis en hàbitat i comportament també.

L'ou és el lloc on es desenvolupa l'eruga. La vida de l'embrió està protegida per una closca que conté substàncies nutritives. La capa més externa de l'ou és rígida amb un orifici central que és per on respira l'embrió. 
Aproximadament entre dues o tres setmanes l'eruga trenca la closca de l'ou per sortir a l'exterior. La trenca menjant-se-la!

El segon estadi del desenvolupament és l'eruga. S'alimenten molt i creixen molt ràpidament. 

La crisàlide depèn del tipus d'eruga que sigui. Algunes pengen de les branques, d'altres mitjançant la seda queden subjectes en algunes superfícies, etc. Al cap d'un temps, el cos de l'eruga s'encongeix, i forma la crisàlide, que és tova al principi però després més rígida. Aquesta, normalment són de color marró o verda, tot i que solen tenir més colors estriats.

La crisàlide és incapaç de desplaçar-se i es troba en un estat de repòs on només poden moure els segments abdominals si les toquem, com a reacció defensiva.  Després d'un temps on l'eruga ja ha fet tota la transformació arriben a l'última etapa, la papallona.

Abans de néixer la papallona, la cutícula s'aprima i es pot observar les ales de la papallona dins la crisàlide, ja queda poc perquè surti. La papallona neix trencant la crisàlide per la zona del cap i surt amb esforç havent d'esperar unes hores fins que agafi la rigidesa que necessita per començar el vol.

VIDEO DELS PASSOS DE LA METAMORFOSI

1. Quan surt de l'ou

2. Es converteix en crisàlida

3. Es transforma en papallona

COM QUE ÉS EL CICLE VITAL D'UNA ERUGA

Partint que ja sabem que una eruga és una larva i que arribarà a insecte després de fer la metamorfosi, creiem que el cicle vital d'una eruga comença amb un ou, del qual neix la larva (una eruga).

Seguidament l'eruga fa un capoll i es transforma en papallona, i aquesta es reprodueix (de manera sexual) amb una altra. La femella pon els ous dels quals tornaran a sortir erugues i tornarà a començar el cicle.

En un principi ens vam qüestionar si les erugues es podien reproduir o no. Després d'indagar però vam saber que aquestes eren larves i, per tant no es podien reproduir, ja que estaven en un estadi molt tendre (com un bebé).

Ens hem informat una mica més i exactament e que pensàvem no està tant junt de la realitat:

Les papallones es reprodueixen quan són adultes. 

La femella i el mascle uneixen els seus abdòmens, cua amb cua, i s'aparien mirant en adreces oposades. Els òrgans que produeixen l'esperma del mascle estan dins del seu abdomen. Quan comença a apariar-se, els òrgans de reproducció que estan al final del seu abdomen s'obren i prenen l'abdomen de la femella. Llavors el penis del mascle penetra a la femella i diposita la seva esperma en un petit sac de l'abdomen d'ella. Així fertilitza els ous. 

CONCLUSIONS DEL QUE HA PASSAT AMB L'ÚLTIMA ERUGA

Hem extret moltes conclusions a partir del que vam veure ahir. 

En primer lloc, ja sabem que allò negre no era podrit dels clavells i dels excrements sinó que era una filera que produïa l'eruga per a fer el seu capoll.

En segon lloc, vam pensar en les altres erugues que ens havien "desaparegut" no ho havien fet realment sinó que també estaven en procés de transformació. Quan netejàvem el terrari ho fèiem perquè vèiem molts excrements i a més aquesta espècie de cotó negre que no ens semblava en absolut una crisàlide. Llavors ho llençàvem per tal de netejar-lo. 

En tercer lloc, teníem la idea que les erugues formaven una espècie de capoll per fer-se crisàlide, i ens imaginàvem aquest capoll d'un tamany no més gran que un dit i ben arrodonit (tal com es pot veure a la imatge). Per això, el primer que vam pensar en veure la filera negra produïda per l'eruga, és que era podrit dels clavells. 

El fet que ens imaginéssim el capoll d'aquesta manera era perquè cadascun de nosaltres havia viscut l'experiència de tenir cucs de seda, i els capolls dels cucs de seda són petits i groguencs, com si envoltessin l'eruga.

Les nostres erugues en canvi, feien molt cotó de color negre al voltant de la flor, i es transformaven en crisàlide dins la seva flor, el clavell.

capoll del cuc de seda

capoll de les erugues del clavell

HA TORNAT A "DESAPARÈIXER" LA ÚNICA QUE ENS QUEDAVA

Ens ha tornat a desaparèixer l'última eruga!

Aquest cop també hem trobat la llauna plena d'un filament negre que feia una mica de fàstig i que ens pensàvem que era el podriment de les flors.

Aquest cop però, hem decidit indagar en aquest filament negre, ja que trobem molt estrany que les erugues ens hi desapareguin.

Hi havia exactament el mateix cotó que ja ens havia aparegut anteriorment. Continuàvem pensant que era podrit dels clavells, excrements, etc. A més, l4'eruga no es veia per enlloc.

Així és com ens vam trobar el terrari:

A partir d'aquí, vam pensar que havíem de netejar el terrari i veure com està l'eruga. Vam aixecar tots els clavells i l'eruga no hi era. No paràvem de pensar:

• És impossible que ens desaparegui l'eruga!
• Haurà mort i haurà perdut l'essència del seu cos, és a dir, s'haurà consumit i no som capaços de veure-la amb tant cotó, excrements, etc.?
• El cotó no el farà per transformar-se en crisàlide?
• Potser no és podrit de les plantes sinó que és l'eruga qui fabrica aquesta espècie de cotó...

Vam començar a mirar clavell per clavell, alguna pista hauríem de trobar de l'eruga. Era impossible que desaparegués. De cop i volta vam observar una cosa que ens va semblar una ... CRISÀLIDE!! No ens ho creiem, potser ja no pot acabar de fer la transformació per haver-la tocat. 

Això és el que vam veure:

Tal com es pot veure a la imatge, l'eruga estava en el procés de canvi a papallona. La vam tornar a ficar ràpidament al terrari sense netejar res més, amb molta sort potser sortiria una papallona. Esperarem...

COM S'ALIMENTEN REALMENT LES ERUGUES?

Hem sabut que les nostres erugues són les anomenades monofàgiques, ja que només s'alimenten d'un tipus de planta (les nostres concretament de clavells).

Aquests éssers són mastegadors, és a dir, masteguen el seu aliment amb unes mandíbules situades al cap. Després de la metamorfosi però la papallona es transforma en xucladora (xucla el seu aliment).

Hem llegit, a més, que aquests éssers tenen el ritme de creixement més alt de tots els animals! Una de les seves característiques que els permet menjar tant és un estómac especialitzat que els pot dur a terme una digestió molt ràpida. Aquest mecanisme no es troba en cap vertebrat! 

Aquesta característica única els permet defensar-se dels depredadors, ja que quan un animals se'n menja una, queda tan saciat que no desitja menjar-ne cap més. 

En realitat d'això ja ens havíem adonat, ja que en tres dies va crèixer més d'un centímetre!